El Forat de la Pera a Rúbies
Malgrat totes les vies d’aquest pany tenen un aire, el Forat de la Pera és de les més rodones. Homogènia, mantinguda i farcida de trams amb roca de primera, encerta una línia on totes les tirades resulten interessants.
La Noguera
Sr. Tarzan al Pas Nou
Quan pensem en Vilanova de seguida ve al cap la Roca dels Arcs, el Pilar del Segre o la Roca Alta. No obstant si rasquem una mica també trobarem alguna via prou interessant malgrat no estigui a cap de les parets amb més solera.
La Pell de Serp a la Pala dels Pelats
La Pell de Serp és una de les darreres vies oberts al Montroig. Una proposta per guanyar el cim de la Pala dels Pelats amb el mínim us de material fix. L’itinerari 100% lògic, avança pel punt més feble alhora que permet una bona auto-protecció. Amb uns bons primers tres llargs la via perd empenta…
Destroyer a la Pala dels Pelats
Hi ha vies que, malgrat la seva lògica mai seran populars, la Destroyer n’és un clar exemple. Itinerari ben trobat, va a buscar descaradament la fissura del mur superior passant de puntetes per un terreny que no sempre és tot el noble que hom voldria. Escalada sense embuts ni manies, només això.
Montse Pueyo a la Roca dels Arcs
La Montse Pueyo segueix la lògica que marca el diedre que domina el sector, fent marrades quan aquest es torna impracticable, per brut o per difícil, seguint així, els cànons clàssics de cercar sempre el camí més evident. Menció especial per la cinquena tirada, una placa de franges absolutament agraïda, un gaudi pel sentits. En…
Capitán Veneno a la Pala Alta
El modest Montroig, big wall de butxaca, colors vermellosos i emocions autèntiques on tot pren la seva justa mesura. Gaudir-lo a l’hivern, escalfant-nos al sol quan gela a la plana és tot un luxe, i més si ho fem escalant línies tan suggerents com la Capitán Veneno, clàssica del sector per dret propi. Escalada imprescindible…
Trending Topic a l’Agulla dels Pelats
La Trending Topic, juntament amb la Happy Crack i la Krak Tak conformen l’oferta d’aquesta agulla situada a la banda més occidental del Montroig. La via consta de tres llargs de corda, amb un darrer especialment bonic.
Via del Llons a la Pala Alta
Essència de l’escalada més clàssica en aquesta raconada del recollit Montroig, on tot és de mida humana, la Via del Llons encerta el camí entre extraploms, esquivant-los estratègicament i quan no queda més remei superant-los pel punt més dèbil. Escalada combinada farcida de bonics trams en lliure i artificial a equipar a base de flotants:…
Rupi-Garreta a Lo Sabardó
Les agulles de Camarasa tenen un bon grapat de vies de tall més o menys clàssic, que aprofitant els sistemes fissurats, s’enfilen per les quatre bandes. La Rupi-Garreta és una més d’aquestes vies, potser no la més reeixida, però prou interessant per anar-hi a treure el nas i gaudir de l’escalada agraïda que ens regala…
Directa al Puro
Esplèndida escalada de passatges atlètics, lògica, directa i mantinguda. La via aprofita el terreny fissurat del centre del Puro per amb tres llargs de corda guanyar-hi el cim. Es troba completament equipada, per tant només necessitarem 8 cintes exprés per gaudir d’aquesta curta, però bella ruta.
Juan Gutiérrez a la Paret del Dispensari
Interessant escalada muntada per dalt pel gaudi del personal. Variada i amb trams sorprenents, com el diedre del primer llarg (que roba de la clàssica Lo Marín) o l’acrobàtic sostre del segon. Amb bona ombra pel matí i força ràpida d’enllestir és una opció a tenir en conte quan cerquem la fresca. Per repetir-la només…
Nino Nino a Rúbies
En pocs anys aquest tranquil racó de Lo Peladet a vist com s’hi obrien un grapat de vies per tots els gustos. La Nino Nino és de les més reeixides, tant per la bellesa dels seus passatges com per la forma en que s’ha equipat, just al punt. Destaca per bonic el segon llarg, pura…
Via de la Marxa al Sòcol del Montroig
Sempre que passem pel Congost de Camarasa la vista marxa cap a l’altiva Paret del Sostres o les agulles de l’altra banda del riu. Els cingles que hi ha arran de carretera sembla com si no existissin, poc atractius, amb la seva geologia fosca i un pèl tètrica, conviden poc o gens a l’escalada.
Ke Bonica Boira a l’Extrem
Tot just a la dreta de la bonica Oscar Lafotet trobem aquest recent itinerari, ben trobat i equipat, que busca d’entrada l’evident diedre de la banda esquerra del sòcol per a la part superior anar enllaçant plaques de roca exquisida. Una bona proposta per deixar-nos caure per aquest Montroig més recollit.
Oscar Lafotet a l’Extrem
L‘Extrem, el Montroig menys transitat i tosc, terreny d’argelagues, romaní, savines i l’omnipresent voltor, que tot ho fita. Espai perfecte per gaudir d’una escalada que a voltes es torna aspre, de matisos subtils i bellesa íntima. L’Oscar Lafotet és un itinerari poc comercial malgrat el rentat de cara, no obstant esdevé una bona elecció, sempre…
Pastelina a la Roca dels Arcs
Recentment re-equipada, la Pastelina viu una segona joventut. Amb una part inferior reeixida, esquitxada de passatges prou engrescadors, poc a poc va perdent empenta i la paret ambient. Ràpida, de dificultat moderada i bastant equipada, passarem amb un joc de fissurers o de friends fins al #2 de Camalot.
Mariola Free al Barranc Fondo
Interessant via de concepció esportiva que amb la seva homònima de la Pala Alta conformen dos maneres d’entendre l’escalada. El primer llarg és un compendi de tècniques, amb un primer tram atlètic, de cantell agraït que ens mena, prèvia superació d’una panxa, a una secció més tècnica, on l’adherència i el gest prenen tot el…
Ocells de niló a Àger
A l’ombra dels populars itineraris del Cap del Ras resta la sòbria Ocells de Niló; de tall absolutament clàssic, ofereix cinc llargs d’escalada agraïda, on gaudir de l’auto-protecció lluny del rebombori de les seves concorregudes veïnes. Terreny d’aventura, la via conta amb un equipament mínim que li dóna un plus de compromís, obligant-nos a completar…
Resistència Xoixone al Cingle de l’Obaga
Entre sembrats, al peu d’una frondosa roureda s’eleva aquesta modesta cinglera, que portant la contraria a la majoria, mira descaradament al nord. Els voltors hi són presents en gran nombre ajudant a crear una atmosfera única on sembla que tot s’atura. Entre tanta verticalitat la via es presenta convincent, no donant treva i fent-nos escalar….
Viatge Astral a la Paret de l’Ós
La viatge Astral és com un bon vi, elaborat amb diferents varietats, que van des dels matisos de la placa més exquisida, passant per uns tocs d’artificial amb l’esperit més acròbata i rematant-ho amb una bona dosi de fissures que esdevenen protagonistes de ple dret. Per gaudir hem de fer-ho poc a poc, amb la…
Via del Barbes a la Paret de la Formiguera
Acabant d’exprimir aquest pany de la banda esquerra de la Paret de la Formiguera trobem la Via del Barbes, tot just a l’esquerra de la Savina Wall. Un itinerari sense gaire substància amb un primer llarg de tràmit per anar a buscar el mur que escalem al segon. La via, com totes les del sector…
Vies Esther i Joe Bonamassa a la Paret de la Formiguera
A l’amortitzada banda esquerra de la Paret de la Formiguera trobem aquests dos curts itineraris, divertits i ben equipats, que bé ens poden servir per acabar d’arrodonir la jornada. Menció especial a la tirada de la Joe Bonamassa, una placa exel·lent de continuïtat sobre bons cantells.
Vies Esther i Joe Bonamassa a la Paret de la Formiguera
La Noguera Sant Llorenç de Montgai *** (6b) Llegir més
Vidal Farreny a la Paret de les Bagasses
La Vidal-Farreny fou la tercera via de la paret de les Bagasses i el primer itinerari obert per una cordada lleidatana. La ruta és una síntesi d’escalada clàssica, amb una bona dosi de fissures, diedres i flanquejos que ens menen inexorablement al darrer llarg: una tirada de 40 metres de cinquè grau que són pura…
Krak Band al Sector de l’Ermita, Montroig
Diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura i el cert és que la Krak Band és pot petit, però alhora amaga una confitura reservada als paladars més exigents. Dos tirades radicalment oposades però amb el denominador comú d’una gran bellesa, la primera per una fantàstica fissura a equipar i la segona…
Suave es la Noche a la Pala Alta
Suave es la noche, petita perla de la Pala Alta, praxi que deixa la sensació d’haver escalat; només a l’abast d’aquells que tinguin el coratge d’arriscar-se a afrontar una línia audaç i sincera, que supera la muralla per allà on es deixa amb el mínim us d’expansions. Dos primers llargs de fissures a amanir sobre…
Via del Lluís entrant per Temps de Neu a la Pala Alta
La via del Lluís es troba a la dreta de la Brothers Ruiz que creua a la part alta. El primer llarg original, és una molt poc interessant rampa de III que desmereix la resta de la via, nosaltres aprofitem la primera tirada de la Temps de Neu, que puja directa fins la primera reunió,…
CADE a la Paret de les Bagasses
Diuen de la CADE que és la gran clàssica de la Paret de les Bagasses i certament reuneix totes les característiques perquè hagi estat la via més repetida de la paret durant dècades: llarga, de grau moderat, pràcticament equipada i relativament poc compromesa. L’escalada esdevé del franca i engrescadora, sempre amb bona presa, tot i…
Catefer a la Paret de la Formiguera
A l’extrem est de la Paret de la Formiguera trobem aquesta interessant via. Amb un primer llarg de diedre atlètic i passos elegants i una segona tirada amb un final aeri, esdevé el complement ideal per acabar d’arrodonir la jornada a la zona.